Dignitat Rebel | #DefensemelsBarris #ConversesLaPedrera #ZAD

think

#TardorCalenta Entre un Cabezas de Tormenta: la por mata més gent que el valor i l’acte del que informàvem via Marina Garcés, tot convidant a dos poetes David Caño i Adrià Sabat a l’encontre, després dels #3anysBancExpropiat després de dues setmanes d’intensa correspondència amb Mèxic arrel de l’assasinat de 44 estudiants d’#Ayotzinapa i els clams solidaris des de GuerreroDignitat Rebel troba l’equilibri a l’hora de possar el cos i pensar el moment, en el que ens estem documentant sobre l’existència d’una autonomia obrera que a partir de la creativitat i la resistència es defensa del ‘sistema judicial espanyol i francès’.

https://twitter.com/cnt1910/status/525717698832236544 Aquests han estat llavors, uns dies per la celebració de l’autogestió i també per la soldiaritat amb Encausades Conselleria, amb una Gal·la Benèfica a l’Ateneu Estel Negre, amb el suport de la CNT-Palma i arreu dels països catalans, el passat dimarts 21 es donaven accions descentralitzades en suport a la campanya #NiMutsNialaGabia veïnes d’Esplugues que aniràn a un #MacroJudici a la Ciutat de la (In)Justicia de Barcelona, uns dies en que per exemple, com informava David Bou: La Kasa de la Muntanya i el Banc Expropiat celebràven els seus respectius aniversaris dintre de la resistència.

Marina Garcés (Barcelona, 1973) és filòsofa, professora titular de Filosofia a la Universitat de Zaragoza. El seu treball s’articula en l’àmbit de la política i el pensament crític. És autora del llibre En las prisiones de lo posible (Bellaterra, 2002) i d’Un mundo común (Bellaterra, 2013) i ha participat en múltiples revistes i publicacions col·lectives. Des del 2002 impulsa i coordina el projecte Espai en Blanc, una aposta col·lectiva per una relació compromesa, pràctica i experimental amb el pensament filosòfic.

Avui Marina, farà d’interlocutora amb Ágnes Heller, Budapest, 1929, filòsofa hongaresa, deixebla de György Lukács, és una de les pensadores més importants del segle XX. De caràcter rebel i dissident, va abandonar les tesis marxistes per tendir cap a un pensament humanista heterodox. Es va exiliar el 1977 i l’any següent va anar a Austràlia. El 1986 es va traslladar a Nova York com a professora de la New School of Social Research, de la qual és professora emèrita. Actualment resideix a Budapest. Marcada profundament per la mort de la major part de la seva família i dels seus amics d’infància als camps de concentració nazis i, posteriorment, pel règim totalitari del seu país, Ágnes Heller ha centrat una bona part del seu treball en l’ètica, en la naturalesa del bé i del mal, i la projecció social d’aquests fenòmens radicals. També va tenir molta acceptació la seva teoria filosòfica de les necessitats enteses com el camp d’enfrontament entre subjectivitat i poder. Per ella, escriure sobre filosofia moral i filosofia de la història és un deure com a supervivent dels grans cataclismes del segle passat. En els últims anys s’ha dedicat molt més a reflexionar sobre temes estètics. És autora de llibres com ara A mindennapi élet (Sociologia de la vida quotidiana), The Theory of Need in Marx (Teoria de les necessitats en Marx), Philosophy of History in Fragments (Una filosofia de la història en fragments) i, més recentment, The Immortal Commedy: The Comic Phenomenon in Art, Literature and Life i The Concept of the Beautiful. agnesheller

[Núvol] Ágnes Heller avui a La Pedrera . Nova York.

A les 20h s’ha convocat una Casserolada front la Seu del Districte de Ciutat Vella amb el lema #DefensemelsBarris, convocatoria realitzada des del Centre Social La Dispersa en la roda de prensa del passat 23 d’octubre: Un dia després de l’experiència de la @vagadetotes i tres dies abans de que es desfermés la visibilització de nou de les resistències per les  di : on ahir 26 d’octubre morí un jove de 21 anys en una protesta a l’estat francès . “Amb la mort de Rémi, el conflicte pren un to encara més tràgic. Els fets, succeïts als aiguamolls del terme de L’Illa d’Albigés (Lisle-sur-Tarn, en francés), durant una jornada reivindicativa marcada pel seu to festiu, són poc clars i de versions contradictòries. Mentre testimonis asseguren que el jove ha caigut ferit durant unes càrregues nocturnes amb gas de la policia, gendarmes parlen de crisi cardíaca i asseguren haver trobat i recollit el cos mort hores després dels fets, a la matinada”. Font: La Directa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s