imagina

«Força i poder. Reimaginar la revolució»

Com és possible que un grup de cinquanta persones aturi un desnonament? i això és una vegada i una altra (fins a 600). Aquesta pregunta em ronda des de fa un temps. El 25-S, a la plaça de Neptuno, constatàrem directament que la policia és capaç de desallotjar un espai amb qualsevol número de manifestants. Llavors, quina força és la que permet a aquestes cinquanta persones aturar un desnonament? Què significa tenir força, si no coincideix amb tenir poder (físic, quantitatiu, econòmic, institucional..)? El que ve a continuació és un assaig en resposta que no pretèn esgotar la pregunta. És a dir, caben altres respostes i, sobretot, hi cap seguir plantejant-se la resposta, -i això m’assembla el més important.

Guerra de moviment i guerra de posicions

Obro ara un delta abans de tornar al cauca central del riu que és la pregunta per la força d’aquest grapat de persones front una casa. Em situo al davant entorn a la idea de revolució que es va donar en el marxisme d’entreguerres, intersant-me especialment pel plantejament del marxista italià Antonio Gramsci. A primera vista és un salt molt extrany, pero es tracta d’un debat amb resonàncies contemporànies. El passat no passa: és un dipòsit riquísim d’imatges i saber sempre actualitzable (resignificable) des dels problemes i les necessitats del present.

Gramsci intervé en el debat amb una distinció entre “guerra de moviment i “guerra de posicions”. Pensar la lluita de classes com una guerra i utilitzar per tant el llenguatge de l’estratègia militar era quelcom molt típic llavors en el marxisme. I a més Gramsci escriu des de les presons de Mussolini i sota la necessitat d’inventar continuament metàfores per esquivar la censura. Paradoxalment, el recurs d’aquest llenguatge alusiu i moltes vegades críptic, en lloc del vocabulari marxista clàssic, va multiplicar per mi la capacitat de sugerència i inspiració de l’obra de Gramsci pel futur.

Doncs bé, els trets clau de la “guerra de moviment” són: la veolcitat, el caràcter minoritari i l’atac frontal. Gramsci està discutint aquí amb nocions com la “revolució permanent” de Trotsky, la vaga genera de George Sorel, la insurrecció obrera de Rosa Luxemburg i, d’especialment, amb la presa de poder leninista. Aquestes imatges del canvi revolucionari choquen una i altra vegada amb la realitat europea i occidental: represió sangrenta de l’aixecament espartaquista a Alemania (1918) desarticulació de la revolta popular dels consells obrers a italia durant el “vieni vermell” (1919-20),.. Per evitar els efectes previsibles de frustració i seguir aspirant activament al canvi social, s’ha d’imaginar la Revolució.

La guerra de moviment només té èxit, medita Gramsci des de la presó, allà on la societat és relativament autònoma de l’Estat i la societat civil (com diu a les institucions interrelacionades amb el poder estatal: justicia, mitjans de comunicació..) és primaria i no té forma: per exemple, Rusia. Però a l’europa occidental, pel contrari, les institucions de la societat civil són molt sòlides i fan les vegades de “trintxeres i fortificacions que protegeixen l’ordre social. Sembla que una catàstrofe econòmica ha obert una esquerda decisiva en la posició enemiga, però sols és un efecte superficial i darrera hi ha una línia dee defensa eficient”.

Gramsci critica el “misticisme històric” (la revolució com a figuració miraculosa) i el determinisme econòmic (la suposició que l’enfonsament econòmic generarà el procés revolucionari), i teoritza una altra estratègia, una altra imatge de la transformació socia: la “guerra de posicions”. El tret clau de la guerra de posicions és l’afirmació i el desenvolupament d’una nova visió del món. En cada gest de la vida quotidiana, diu Gramsci, hi ha una visió del món (o filosofia) implícita. La revolució difón una nova visió del món (i per tant altres gestos) que buida poc a poc el poder de l’antiga i finalment la desplaça. Aquest procés és el que Gramsci anomena “construcció d’hegemonia”. No hi ha poder que pugui durar molt de temps sense hegemonia, sense control sobre els gestos de la vida comuna. Seria un domini sense legitimitat, un poder reduït a una pura represió, a la por. A la presa del poder l’ha de precedir llavors, una “presa” de la societat civil.

(..seguir llegint)

Aquest texte en italià

Aquest texte en anglès

Aquest texte en grec

Aquest texte en galleg

Amador Fernández-Savater acaba de publicar Fuera de Lugar. Conversaciones entre crisis y transformación.

Algunas referencias:

-Las ideas básicas de este texto surgen como siempre en conversaciones con amigos, en este caso sobre todo con Juan, Leo y Ema. Las expuse por primera vez en el encuentro 15MP2P.

-Si te ha interesado este texto, puedes probar con estos otros que van en la misma línea: “La Cultura de la Transición y el nuevo sentido común”, “Discutir la configuración neoliberal de lo humano” y “Olas y espuma. Otros modos de pensar estratégicamente”.

Guerre de mouvement et guerre de position, Antonio Gramsci & Razmig Keucheyan, La Fabrique (2012).

-El capítulo “El compromiso de Antonio Gramsci” en el libro En compañía de los intelectuales, Michael Walzer, Nueva Visión (1993).

-Me parece muy importante la argumentación de John Beasley Murray contra la idea de hegemonía reducida a una cuestión de discurso e ideología en Posthegemonía. Teoría política y América Latina, Paidós (2010). Puedes escuchar una entrevista aquí.

-La introducción a La experiencia del movimiento obrero, de Cornelius Castoriadis, Tusquets (1979).

-Sobre Martin Luther King y el movimiento negro de derechos civiles, puede leerse con provecho el capítulo “La disciplina espiritual contra el resentimiento” en The True and Only Heaven (Progress and its Critics), Christopher Lasch  (1991).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s