Ara o mai: contra tota autoritat!

Imatge

Ara o Mai: contra tota autoritat!

Una voluntat de compartir llàgrimes i sentiments de germanor, lliures pensaments, en favor de la salut del pobles de Mallorca, que tenen un Manifest per acaronar la llibertat, illa i pobles que m’han vist crèixer i que m’animen a escriure.

És aquesta terra cremada pel foc, que també fou banyada de sang i que per la seva localització i pels interessos de la lumpenburgesia transnacional, amb un consulat d’EE.UU. al port de Palma, la casa d’estiu de la familia Borbó a Marivent, el Puig Major (antiga base naval ‘yankee’) actualment de l’exercit de l’aire espanyol, un territori en guerra?

En primer lloc és escenari avui de la ruptura entre l’estat espanyol i Nosaltres, escenari de la guerra del capitalisme contra la sobirania de tots els pobles, i per la crida que fa el GOB al respecte de La Trapa, sirà escenari per l’autoorganització i la lluita social per tal de reforestar la finca, que ha estat lloc els darrers anys de trobades revolucionaries.

El mateix dia 26 de Juliol, dia de l’aniversari de la Revolució Cubana, mentre assumia tasques i prenia la paraula amb un cos col·lectiu, emergentment popular, donant-nos focus i trobada a l’esglèsia okupada del Poblenou,  amb una aparença de guerrilla social, de lluitadores pels drets civils, amb els Black Phanters d’avui i grans sentiments d’amor, es descontrolava el foc a la “nostra Serra Maestra”. Haviem descuidat la reraguarda? Ens atacaven?

Les trobades d’aquests dies fins avui, han fet madurar la idea de que la sobirania política de la que parlava Ernesto Che Guevara, està lligada a la sobirania alimentaria de la que parla el GOB. De la que parla Agrohoritzontal, de la que es va parlar a la presentació de la campanya Mallorca Lliure de Transgènics, o de la que pugui practicar la EcoXarxa Mallorca en els pròxims anys, tot construint una xarxa cooperativa de terres conreables, d’ateneus i centres socials per tal d’assumir el repte de construir un altre món possible.

Tot i així, en les darreres setmanes, companyes guevaristes han enfatitzat en la necessitat d’incorporar als nostres “temes per debatre”, la qüestió del poder. Fet que m’ha portat a recuperar les reflexions del cafès temàtics de la Universitat Lliure de Mallorca.

Per aquest motiu, i pel desplegament de l’exèrcit de l’aire i de la guàrdia civil, és a dir del ministeri de defensa de l’estat espanyol, que es fa evident la tasca faraònica de tot governant, quan es crema una part de l’imperi, d’autoanomenar-se com a dirigent dintre d’un conflicte, i perpetuar així l’adaptació acadèmica de l’expansió de l’economia de la OTAN, visibilitzant com policia i exercit s’adapten paral·lelament, mentre un criminòleg demanda que s’organitzin petites unitats mòbils i profesionalitzades; la institució militar, llindà dels mètodes disciplinaris, recomposa la seva organització jerarquica per aquesta causa. No aspiren tant a la victòria, ni tant sols a restablir l’ordre (en aquest cas natural) i la pau, sino a continuar una empresa de seguretat sempre en marxa. La guerra ja no és aïllable en el temps, sino que es disfracta en una sèrie de microoperacions militars i policials, per asegurar la seguretat. Amb això bé em podria estar dirigint a @marianorajoy i @JRBauzà

Com deia Tiqqun: “no hi ha catàstrofe medioambiental, hi ha una catàstrofe que és el medi ambient. El medi ambient és el que li queda a l’home quan ho ha perdut tot”. Frase que bé li és adhient també a l’actual Conseller d’Agricultura Biel Company.

Mirant la realitat no li calen incendis a la Serra, és més que evident. Com bé pretèn el jovent revolucionari d’Arran sumant-se a la crida del GOB, i és que ens cal una Revolució Social que està avançant dia a dia, gràcies a les tasques d’aquest mitjà de contrainformació autogestionat, el qual ens permet, en temps de guerra, obrir el camp d’allò possible, d’allò pensable, d’allò imaginable, i d’alguna manera canalitzar la ràbia del poble.

Com van fer els incendis a la perifèria de París, de novembre de 2005, els quals no neixen de la desposessió extrema, com tant s’ha interpretat, sino pel contrari de la plena possessió d’un territori, es poden cremar cotxes perque així es molesta, pero per propagar el motí durant un mes i mantenir llarg temps l’escac a la policia, és precís saber organitzar-se, conèixer perfectament el terreny, compartir un llenguatge i un enemic comú. Els quilòmetres i les setmanes no van impedir aquell novembre la propagació del foc. A les primeres fogueres van respondre altres allà on menys s’esperaven. El rumor no es transmet només perque s’escolti.

Tal volta ferem tard aquest 26 de Juliol, i la “guerrilla aocial de Mallorca”, hauria d’haver baixat de Serra Tramuntana per trobar-se amb la metròpoli, que és el territori d’un conflicte incessant de baixa intensitat, en el que la presa de Basora, de Mogadisco o de Nablus marquen els moments culminants. La ciutat pels militars fou durant molt de temps un lloc a evitar, inclòs a asediar la metròpoli, ella és totalment compatible amb la guerra. El conflicte armat no és si no un moment en la seva constant reconfiguració. Les batalles lliurades per les grans potències recorden a un treball policial permanent continuat, als forats negres de la metròpoli -“que sigui Burkina Faso, el South Bronx, a Kamagaski, a Chiapas o a la Courneve”-, les intervencions, ens cal per tot això organitzar-nos contra el treball? Desertar col·lectivament del règim de la mobilització?

A hores d’ara, gairebé de matinada, el pensament d’enlairar ancores i navegar de camí a la illa es fa més ferme si pens que fa una setmana projectava un viatje a la illa amb les companyes de la Caixa de Resistència i Activitats de Rereguarda en Moviment i l’Exèrcit d’Alliberament Musical, la idea inicial fou viatjar dia 18 d’agost, i així la vaig transmetre, fent una Drecera Col·lectiva dintre de la Revolució Integral, a la vegada que tractant d’organitzar diverses trobades amb Contrainfo.cat i Ràdio77 per tal d’assumir responsabilitats en la salut comunitaria de la illa, tot realitzant una sèrie d’accions descentralitzades pels pobles de Mallorca afectats per la repressió estatal, visibilitzats en l’Anuari 2012, que informés de les diferents campanyes de Rereguarda, poguent iniciar tasques de suport mutu i solidaritat, tot esbossant el Nosaltres.

Vull considerar que juntament amb Contrainfo.cat, la Coordinadora Llibertària, el GOB i Arran poden ser portaveus de les aspiracions revolucionaries dels pobles de Mallorca a l’hora que des d’una perspectiva antimilitarista, confrontar la presència de les forces armades (les seves empreses i homes de servei) espanyoles, de la OTAN i yankees al nostre territori.

És aquest el crim que una civilització desesperada no pot perdonar-nos i per això Gari Duran, senadora del PP i columnista d’El Mundo ens adjectiva com “els miserables de sempre”? És aquesta, la tasca de polititzar les nostres vides, fins a organitzar-se en conseqüència contra el neolliberalisme, la única manera efectiva de sobreviure a ella?

Barcelona, 30 de Juliol de 2013

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s