Poemaris

A finals d’octubre de 2015, autoeditava «Del “teixeix i maneja” als ‘jocs de poder’» Dedicat a la #SubcomandantaMontse, per la perspectiva de ruptura, sonava de fons «Sinnerman», de Nina SImone i «Sols el poble salva al poble», de Berri Txarrak. 

dosdialegsalombra


«
Dos diàlegs a l’ombra»
El passat 22 d’octubre de 2014, després de la re-lectura de “Un mundo común” de Marina Garcés, la idea prenia forma als camins de Dignitat Rebel, iniciant un diàleg amb el portaveu de l’EZLN. La comprensió de la importància d’aquest vincle per les lluites d’aqui, a la vegada que la disposició mutua al diàleg, va anar construïnt un diàleg a l’ombra. Aquest va anar acompanyat de la construcció d’un pont entre el Subcomandante Insurgente Galeano (en aquells moments encara vivia el Subcomandante Insurgente Marcos) i la filòsofa catalana; fruit de nits d’insomni, arrel d’allò relacionat amb Ayotzinapa, els 43 estudiants normalistes desapareguts per l’estat mexicà i gestos de solidaritat internacionalista, acompanyats de cançons per la Resistència i referències a les lluites autònomes d’arreu del Planeta Terra-Guerra.

delavirtualitatalbes

 

«De la virtualitat al bes»

L’11 de març de 2015, fruit de llargues reflexions conjuntes amb
‘Graffiti Receptes’, amb 13 poemes, dos curtmetratges i el material de la campanya #MariventCasalPopular, de ruptura amb l’estat expanyol i més en concret, amb l’audiència provincial dels jutjats de Palma, es posava en circulació el poemari “De la virtualitat al bes“.

 

 

 

versosdimpass

 

«Versos d’impass»
Poema escrit el 29 de decembre de 2012, okupant en gerundi, allà a La Latina (Madrid). Retrobant-me amb les il·lusions, després de la farsa de la realitat. Haguent topat la il·lusió amb la realitat, plena, com a persona, de desitjos de canvi, de Revolució Social, d’amor compartit.

 

 

 

malditoseasmadrid


«Maldito Seas Madrid»
Daltónico IV va devenir amb Borja Rosa i Clara García Fraile, veïnes de Mallorca, formes de vida    dintre de si, per a si i per la Revolució Social Internacionalista, com a poetes enemics de la burgesia, volem compartir aquest camí col·lectiu cap a la poesia criticorevolucionaria. Aquest poemari és el resultat d’un any d’amistat entre ambdues i d’altres companyoes; i un any de lluites a les places i als carrers.

Ofendido, es su turno

«Ofendido, su turno»
Borja Rosa, despues de unos meses en la isla acaba por recoger esos papeles sobre la mesa que estaban sin decir nada y trabaja su imaginacion y su compromiso con unas letras de osadia y subdesarrollo. Bebiendo del libro de Roque Dalton, El turno del ofendido.

diesdecamiapeu

«Dies de camí a peu»
Borja Rosa, nació en el mediterraneo. Viajó a El Salvador durante el año 2008. De regreso realiza un paseo a pie por Barcelona, Madrid y Valencia. Impresiones jóvenes, comprometidas, rabiosas y desenfadadas. Influenciado fuertemente por su trabajo de estudio de la obra de Roque Dalton y la traducción al Catalán (lengua y cultura oprimida por el imperialismo español en la isla en la que vive: Mallorca).

Un pensament sobre “Poemaris

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s